Adéu vida tranquil·la.
He perdut el compte del nombre de treballs que tenc començats, dels que he d'entregar la setmana que ve i encara no he començat, de les activitats que he de fer i dels articles que he de comentar. I això que només m'ha donat temps a posar-m'hi a dues de les cinc assignatures que em manquen per ser diplomada.
Creieu que això és vida?
Agur dolce vita.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

1 comentaris:
Uf, el que dius em sona, no sé per què, em recorda la meva vida d'estudiant de Magisteri... Calma, però i fes el que puguis, que hi ha qui s'oblida que som persones, no màquines i que, a part de la carrera, que gairebé sempre decidim estudiar per què ens agrada, també tenim vida!
Ànims!
Publica un comentari