Si les cançons provenen d'experiències...

ara entenc com és que no som canta-autora, perquè no en tenc de tan maques com aquesta:

Si véns (Ja t'ho diré)

Peuades damunt s'arena.
Si véns, em trobaras
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca
i tu per jo et tornaras loca.

Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós,
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.

Vaig anar a trobar camins de foc.
Me'n tornaria a anar
més enfora que mai.

No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Jo no sé de quina banda bufara.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despullats,
com dues gotes d'aigua
a ses cales del Pilar.

Te cantaré as capvespre,
t'estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.



Simplement, preciosa.

Què fàcil és somiar

Què fàcil és somiar i què difícil és que passi en realitat.

Desconfiança

Darrerament no sé si fiar-me d'algú, i si el que em diuen és mentida? O si van en dolentia? Perquè ara em cerquen? Deuen voler qualque cosa? Ja no sé si fiar-me de la gent, n'hi ha que tenen tan mala intenció... que fa por! I si pas de tothom i visc jo tranquil·lament? Perquè putes som un animal social? Com em contradic! Tant m'és criticar aquesta societat tan individualista com estimar-me més estar tota sola a aquest món. Sabeu que seria d'avorrit sense contradir-mos.
El temps tot ho posa al seu lloc, no diuen? Idò ja ho veurem.

Confesionari

Necessit confessar-me. Arrib a casa i ningú em saluda, sembla que les parets tenen més ganes de xerrar amb jo que no les persones que ocupen la casa. De camí a la feina, al bus, està ple de gent alguns et miren amb mala cara, altres sembla que se'n riuen de tu, altres simplement passen de tot el seu voltant, però ningú xerra. Al metro està ple de gent que xerra, joves, com tu i com jo, però ningú dona conversa a un desconegut. A la UIB entres a classe, només se't dirigeix el professor i perquè ha de donar la lliçó sinó ni això.

Mai vos heu sentit sols dins un món ple de gent?

Confesso: TENC MOLTA XERRERA!

Rutina?

El meu horari fa por. Es suposa que ja hauria d'haver agafat sa rutina però cada setmana tenc un de nou. Amb les companyes de pis va beníssim, trop que he tengut molta sort. A la feina bé, però encara no sé segur si faré més hores. De moment vaig avançant feines, però no totes les que voldria. A la UIB... encara no he començat, m'hi hauria de posar ara que tenc els "horabaixes lliures". Estic desitjant que passin les setmanes aviat perquè arribi el pebre bord. Aquesta acabarà ben fort, divendres començ amb el ball de bot i dissabte el primer contacontes. Avui de matí m'he adonat de què m'he d'organitzar més i seguir un plànning bastant estricte si no vull que res me falli. Encara que som humana i faig errades, sa que he hagut de embullar per no haver de tornar a casa per una cosa que se m'havia oblidat! Tot perquè tenia una tutoria on el mestre no hi ha estat... i he pujat a la UIB per res... Bé, aprofitaré per fer feina i per acabar aquest article autoconsolador que no vibra.

Què feis llegint sense fer feines! Au va!