Voltes

Es poden fer molt de tipus de voltes, voltes de jota, de bolero, de vals, de fandango... Però i la de voltes que ens dona la vida? A mi en poc temps m'ha donat una volta, no sencera, no obstant bastant en revoltillada. Aquest canvi ha estat a millor, i esperem que duri. Tot té els seus pros i contres, ara que de tot n'aprenem.

Sé que aquest article no té gaire contigut revellant per vosaltres, lectors, però no sabeu el que m'alivia no pensar l'atac de mal d'ovaris que tenc, després d'haver rojat tot el sopar i tenir les cordes vocals que no sonen a causa dels àcids. Meravellós. Au, vaig al llit que demà he d'estar bona.

Bona nit, i perdonau per haver-vos fet fer perdre el temps. A mi m'ha servit de consol.

Què és el que vull?

Hi ha una dita que diu "no és més ric el que més té sinó el que manco necessita".

No som gens materialista, i no necessito moltes coses. A més darrerament som molt feliç. Tenc el que em fa feliç, amics que valen més del que és pensen, la feina que m'agrada, un lloc on viure, no necessito gaire més. Realment aquest nou curs ha començat bastant bé, em sento satisfeta, tant de bo segueixi així durant tot el curs. Ara mateix només demanaria una cosa, però no és fàcil d'aconseguir, a més, si no ha de ser bona, millor que ni me la deixin tastar, no em vull quedar amb la mel als llavis sense poder-la gaudir. Tant de bo depengués de mi, si més no la perfecció no existeix.

La meva amor no l'he dada
ni n'he fet a ningú hereu
per vos la tenc guardada
per quan la'm demanareu.

Intereressant pels blocaires

Al blog d'Elliot.cat he trobat aquest article sobre les citacions que podem fer alhora d'escriure al blog. Trop que tot blocaire ho hauria de tenir en compte.

Es queixen de què...

no actualitzo el meu blog personal. Però es que no tenc gaire ganes d'escriure. Ara sabeu perquè m'he posat a escriure? Perquè duc un mal dia, d'aquests que no tenc forces per res i només desitges que arribi el vespre, i va, quan arriba el vespre, no et pega la son Així estic, sense son però amb moltes ganes de dormir. Amb el cor que palpita fort i sembla no voler tranquilitzar-se. Fa coió, sí. Mirau que avui m'han passat coses importants que afectaran almanco durant nou mesos com un embaràs sense ser-ho, però si per ventura igual de pesat. Ho sabré dur? És un canvi molt gran, però de tot se n'aprèn no? M'hauré d'espavilar que no és el mateix.
Això no sembla un article més bé la meva consciència que parla.
Tot sortirà bé...