Fandango de Passió

No volies, amor meu
que fos ocell de passada,
que una vegada pres el vol
de tu m'hagués oblidada.
Nostre amor és primavera
ramell hermós i florit,
passi'calmada i serena
ocell que arriba a niu.

Tan sols la lluna espera
que guaitis a n'es carrer
per cobrir-te de ric argent,
com de flors a la primavera.
La lluna acariciava
cadascun dels teus cabells,
a cada un pentinada
amb pinteta d'or i argent.

Cada una de les carícies
que fas arreu del meu cos
és un sentiment que es clava
al fons d'aquest pobre cor.
Si la rosa és tendresa
i l'espina és dolor;
m'estim més la nostra vida
i oblidar-me de la mort.

(Rafel Beltran i Josep M. Sánchez
Quart Creixent)