Realment no sé quin temps ha de passar entre l'esforç que has fet i la recompensa. Mai? No es que faci els esforços per la recompensa, sinó no faria el noranta per cent del que faig.
D'ençà que tenc el telèfon nou, ningú, però ningú, em respon els 56 missatges que he enviat aquest mes d'abril.
Després em trobo a gent la qual m'ha dit per telèfon que té moltíssimes ganes de veure'm, i quan me la trobo, NI EM SALUDA!, Sí, heu llegit bé, ni tan sols saludar-me... increïble. Realment no ho entenc.
Llavors em trop a inpresentables que m'han fet patir molt i m'han tractat com un pedaç que estan amb una al·lota i són super dolços. No es que em foti que estigui amb una altra, ni molt manco ja que no té dos dits de front, és el fet de no saber l'explicació de perquè em van tractar com un tros de carn.
Sí, estic molt indignada, però molt.
Fins als nassos d'aquesta societat individualista que no en té ni idea d'habilitats socials.
Per això marxo, parteixo d'aquesta illa que tant estimo ja que la seva gent és infumable!
Adéu.
dijous 1 de maig de 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

0 comentaris:
Publica un comentari